14/12/12.- ANATOMIA DEL PESSEBRE

Darrerament, veus molt autoritzades disseccionen alguns dels protagonistes del nostre tradicional pessebre. Aquestes veus ben nodrides de ciència i d’autoritat ens han dit que no hi havia ni  bou ni mula, que si els Reis no eren d’Orient sinó d’Occident, atès que els productes que portaven provenien de Tartessis i, fins i tot, que no hi havia estel!…Nosaltres, meravellats de tanta notícia i encuriosits, també ens hi hem apropat amb mirada d’alta definició, per si descobríem alguna novetat

I ens fixem en els principals protagonistes mirant-los els  ulls, el rictus dels llavis, els ínfims detalls del seu rostre, aquelles arrugues que surten de les celles  i envolten els llavis, qualsevol indici que pogués ser analitzat… Topem, primer, amb la mirada de Josep que, com perduda, però alhora plena de responsabilitat, recent estrenada,  buscava  una sortida digna per a la seva família que s’havia   aixoplugat  en una cova, i en total soledat acabava de viure el  naixement  d’un  fill. La mirada de Maria, fixa en el nadó, plena de felicitat i tendresa no dissimulava l’angoixa mentre es preguntava si trobaria escalf i aliment per al nouvingut; de tant en tant les seves mirades coincideixen i, sense discursos, amb el codi que sols els ulls són capaços d’utilitzar, intenten transmetre’s  mútua confiança. Fora de la cova, ja en camí, molt a prop, vénen els pastors amb tot el que han pogut arreplegar en aquell moment; els seus ulls il·lusionats i neguitosos busquen, en la foscor,  l’infant, que segons els han dit els salvaria. I, mentre això passa,els ulls de la gent important, generosament grassa, de retòrica il·lustrada, els prefectes de l’Imperi, cobdiciosament  recompten el cens, imprescindible per valorar la seva força.

Després de repassar, amb la nostra mirada melancòlica, el pessebre, sense trobar-hi més del que esperàvem, hem sortit al carrer i també miràvem  els ulls de tanta gent que passeja lentament, en hores de treball, amb les mans a la butxaca. I la seva mirada, també perduda i angoixada, és la mateixa de Josep quan buscava una sortida digna per a la seva família, també és la mateixa de Maria quan es preguntava si hi hauria escalf i aliment per al seu fill. Però també hem trobat el neguit voluntariós dels que, com els pastors, volien ajudar amb el que fos. I, mentrestant, la gent important d’ara, també greixada, amb calba lluent o gominat cabell,  amb vestimenta ben tallada i conjuntada, miren, també avariciosament,  el que ha de fer-los a ells més forts, mentre ens perdonen la vida dient-nos  que ens salvaran.

I, no serà que la bona nova, és la solidaritat, que el Salvador el portem dintre i el fem present cada cop que ens apropem al que ens necessita?

I, no serà que també ara els poderosos …?

Llàstima, no trobar res de nou, però, sabeu?,  tampoc és nou, ben al contrari, l’afecte amb que us desitgem

                                     BON NADAL I FELIÇ 2013 !!

Posted in: